Les xarxes informàtiques
Xarxes petites
Es pot crear facilment una xarxa petita (per a una oficina o per l'aula d'informàtica d'un centre educatiu, per exemple) si connectem diversos ordinadors a un aparell anomenat commutador (switch en anglès). Hi ha comutadors per a 4, 8, 12, 16, 24 i més ordinadors i, si cal, es poden connectar diversos comutadors entre ells per crear xarxeas de desenes i fins i tot centenars d'ordinadors.
Aquest tipus de configuració en xarxa s'anomena configuració en estrella, ja que tots els cables van a parar a un punt central, el comutador. La funció del commutador és dirigir el trànsit de dades entre els diferents ordinadors i fer que sigui fluid, com un policia que regula la circulació d'automòbils en un encreuament.
La configuració en estrella és la més utilitzada en xarxes peties. Té l'aventatge que, en cas de trencament d'un dels cables, el problema només afecta a l'ordinador d'aquela derivació. Les xarxes més grans, d'empreses amb molts ordinadors, tenen configuracions més complexes i requereixen coneixements avançats, per la qual cosa han de ser dissenyades per enginyers informàtics.
Hi ha diverses tecnologies per implementar xarxes, que es diferencien pel tipus de cables i components utilitzats i per la manera com es comuniquen els ordinadors entre ells, encara que la majoria de xarxes de mida petita actuals són xarxes d'una tecnologia anomenada Ethernet.
La tarja de xarxa
Per connectar un ordinador a una xarxa s-hi ha d'instal·lar una targeta de xarxa, un periferic que fa d'intermediari entre la xarxa i l'ordinador. La targeta de xarxa es col·loca en una de les ranures d'expanció de la placa base. La targeta disposa d'un port on s'insereix el connector del cable de xarxa. Els ordinadors de taula i portàtils més moderns ja venen de serie amb una targeta de xarxa integrada a la placa base.
Les targes de xarxa també s'anomenen adaptadors de xarxa o NIC (Network Interface Card) i és un dels elements fonamentals en la composició de la part física d'una xarxa d'àrea local. Cada targeta de xarxa permet configurar l'ordinador on s'instal.la i afegi-lo a la xarxa d'àrea local independentment del sistema operatiu que tingui.
El switch i el hub
El switch (commutador) és un dispositiu que ens permet connectar diversos dispositius de xarxa (ordinadors, impressores de xarxa, ...). Els switch disposen d'una sèrie de ports o boques a les quals es connecten tots els dispositius de xarxa i en funció de a quin dispositiu estigui connectat i en quin port,
genera una taula que manté en la memòria per enviar la informació d'un element de la xarxa a un altre (de punt a punt). Si el switch no disposés d'aquesta capacitat de generar la taula i guardar-la en la memòria, enviaria la informació per tots els ports i llavors el dispositiu seria menys intel.ligent i s'anomenaria HUB.
Els cables
Els cables són el mitjà de transmissió més antic i els més utilitzats són els de parells trenats que consisteixen en quatre parells de fils trenats de manera independent i entre ells, recoberts d'una capa aïllant externa (cable UTP) i que al final de cadaextrem tenen un connector RJ45. Hi ha altres tipus de cables de parells trenats en els quals l'aïllament i la seguretat són més grans : STP i FTP.
El cable UTP connectala tarja de l'ordinador a través del connector RJ45 amb el switch o el hub. Si decidim fer la connexió sense cables (a través de l'aire), necessitarem instal.lar al nostre ordinador una tarja de xarxa sense fil (interna o externa) a través del port USB i d'altra banda un punt d'accés sense fil connectat a un switch o un switch sense fil.
Connecció a internet
Per disposar de conecció a internet en una xarxa només cal connectar el commutador a un aparell anomenat encaminador (router, en anglès) i aquest a una línea telèfonica. La funció dels encaminadors és intercnnectar dues xarxes diferents, en aquest cas, la nostra xarxa amb la d'internet. Hi ha diversos tipus, encara que els més populars són els encaminadors ADSL, els utilitzats a connexions de banda ampla ADSL.
